Sant Roc és Catalunya, no Castella.

A la barriada de Sant Roc no és possible viure en català, i no em refereixo només al dia a dia pel carrer, on ja he renunciat a fer servir la meva llengua, sinò a la relació entre l'Administració i la ciutadania.

Els escrits d'Adigsa són sistemàticament emesos, de manera exclusiva, en llengua castellana, i amb els actes públics succeeix el mateix. L'últim cas ha estat aquesta setmana, durant el sorteig de pisos que es va celebrar al mercat. El funcionari que presidia l'acte el va fer en castellà de principi a fi. I encara els haurem d'agraïr l'intens esforç integrador que va constituïr el fet que, almenys, comencéssin dient un "Bona tarda". Només dues paraules en català en tot l'acte, está bé...