El missatge que dona títol a d'aquesta entrada és el que porta bona part del matí anunciant una veu a l'estil Justo Molinero ("Mi amigo er de la vaca le regala un cushillo hamonero") que brolla dels altaveus muntats sobre un cotxe que volta per Sant Roc.
Està escrit: Estem destinats a ser, in secula seculorum, un barri garrulo, i ja s'encarreguen de programar-nos en tal sentit sempre que en tenen ocasió. O potser és que es pensen que el nivell intel·lectual dels veïns de Sant Roc no dóna més que per al flamencorro?
Abans veurem al barri un festival de música equatoriana, marroquina o pakistanesa que algú cantant en català.
Una recomanació musical: Herois de la Katalunya Interior - Poble killo (aviam si per properes versions hi inclouen Badalona!).
dissabte, maig 03, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
hi mate, this is the canadin pharmacy you asked me about: the link
Hola Sergi!
Soc una veïna de Sant Roc desde fa uns 5 anys, i no saps com m'identifico amb el que t'he llegit...!
És una llástima que un barri amb tant potencial (proper a la platja, amb transports públics, pla,...) estigui com sempre està (brut, ple d'incivism0,...).
Árribarà a millorar mai? Tan de bo, m'agradaría molt estimar-me'l com es mereix.
Una abraçada
Company tens tota la raó!
és una llàstima el que s'està fent barris com el Gorg o Sant Roc...
Et deixo la webd'UNC www.unitat.cat gent que pensa com tu.
Benvolgut company, sóc un "quasi" veí teu, ja que tot i viure a prop no estic a Sant Roc, i et volia felicitar per aquest bloc que recull tota la problemàtica que existeix en aquest barri i de la que poca gent parla tan clarament.
Per cert... que moltes coses de les que parles les podem aplicar als barris dels voltants també.
Has nomenat al inmombrable Just Molinero!, i ara què farem!... M'obstine a tractar d'ignorar-lo però és inevitable, es respira Just Molinero en tot el barri!. No dic que això siga dolent, per a gustos els colors, solament dic que crida l'atenció. Em vaig vindre a viure a Catalunya fa uns 2 anys per capritxos de la vida i mai vaig pensar que acabaria vivint a tres carrers d'un barri en el qual es respira l'Espanya més profunda, el castellà es la meua llengua materna, però els meus veïns, castellanoparlants i tot són persones amb les quals no em veig identificada per a res. Desconeixement potser?, no ho crec, és qüestió de una mica més de cultura, de respectar-se, de no creure's amb més drets que el teu veí del costat, de procurar cuidar el que és de tots en lloc d'embrutar-lo, en fi... començaria i no sabria per on acabar. Gràcies per tornar al blog, és una manera d'aconseguir que un barri amb molt potencial no caiga més en l'oblit. A alguns se'ls ha d'oblidar que Badalona no només és el centre, no hauria d'oblidar que en la seua perifèria també vivim persones civilitzades amb ganes de sentir-nos orgulloses del barri on ens toca viure, encara que jo siga badalonina d'adopció. És d'agrair trobar-se a persones que pensen com jo en aquest barri de "tot val". Una vegada més, gràcies per tornar.
M'ha encantat el teu blog. Jo sóc del barri del costat, el Congrés.
Publica un comentari